|
|
|
Sóc aficionat a: ES PROPOSA LA LECTURA DE LES SAGRADES ESCRIPTURES I LA SEVA MEDITACIÓ.
FE I COMPROMÍS.
|
|
M'agradaria dir-vos... CARTA OBERTA URGENT
Avui dia 5 de juliol del 2010, l'avortament arriba a la llista de prestacions de la sanitat pública.
L'entrada en vigor de la nova llei intitulada: "Avortament per dret".
La interrupció de l'embaràs ingressarà avui a la llista de prestacions de la sanitat pública.
La llei que avui entra en vigor es diu: "Llei de salud sexual i reproductiva".
.
Fracàs continuu de les accions polítiques portades a terme sobre la sexualitat, que en comptes d'educar i treballar bé en un tema prou seriós, el resultat no ha estat l'esperat per les mateixes autoritats, pels educadors i els pares. La curiositat i la promiscuïtat es dona cada vegada en edats més juvenils.
El drama de les xifres:
A Catalunya l'any 2008 van avortar 244 noies de 14 i 15 anys, i representen el 0,9% del total.
El mateix any també varen avortar 722 catalanes de 16 i 17 anys, representant el 2,7 del total.
Amb la resta, el 96,4% dona un total de 26.833 avortaments només a Catalunya.
L'any 2009 es repeteix la xifra, van avortar a Catalunya 26.000 dones.
Encara que fossin menys, la xifra és esgarrifosa i greument preocupant, un genocidi legal?
Un problema gravíssim d'educació del qual no ens podem quedar indiferents, tant per la quantitat com per les seqüeles diverses que es manifesten a aquestes dones. Ara, a més, tal com està prescrit les autoritats ens en fan còmplices, ja que pagarem els avortaments entre tots, la interrupció de l'embaràs ingressarà avui a la llista de prestacions de la sanitat pública.
"Avortament per dret i salut sexual". És el titular de la llei. Quin cinisme.
Mai com ara, no han existit tants mitjans anticonceptius, posats a l'abast amb facilitat, informació i prevenció de malalties sexuals, Sida ..., i que ens facin còmplices de la negació a la vida a qui no es pot defensar.
Podríem dir a aquesta gent que si les seves mares haguessin avortat ens estalviaríem aquests disbarats, pot semblar ofensiu cert, però tal com diu la dita: el que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú.
Aquí la meva consciència amb diu que aquesta "llei" que afecta a un tercer és denunciable i criminal per què avui ens fa "executors còmplices" de cadascun d'aquests innocents.
Algú em dirà: Aquí, no hi ha pràcticament res, no hi ha vida en majúscula, no hi ha res, -però fem la llei, una llei per avortar la vida legalment. No ens enganyem, no siguem hipòcrites, no neguem almenys la veritat.
Som febles col.laboradors de la vida i de l'ordenament de la natura que volem protegir amb tots sentits fen-ne un jardí, i descuidarem la nostra pròpia vida humana, promocionant una cultura de mort?.
Si no corregim urgentment aquest holocaust, amb una bona educació, tenim un gran problema que ens reportarà terribles conseqüències, perquè els desastres d'una societat no es gestionen per si sols: son la conseqüència de la gran injustícia i mentida imperant consentida.
Obrim els ulls, perquè nosaltres no som els amos i senyors de la Vida, i quant l'autor del projecte veu tanta niciesa, escolta el clam dels innocents que reclamen els seu judici just.
Qui sembra la mort caurà en el seu clot.
Abat els reis el dia que s'indigna; judica els pobles, els fa presoners, abat governants arreu de la terra.
- - - - - -
Diumenge, 27 de juny del 2010
Cicle C
Litùrgia de les hores : 4ª setmana.
Santoral d'avui:
Sant Ciril d'Alexandria (370-444), bisbe i doctor de l'Església.
Mare de Déu del Perpetu Socors, patrona de la seguretat social i del cos de sanitat.
Sant Ladislau, rei hongarès. Sant Zoile, mr.
Beat Tomàs d'Orvieto, rel. servita.
- - - - -
Dia litúrgic: Diumenge XIII de durant l'any
Evangeli d'avui:
Text de l'Evangeli (Lc 9,51-62):
Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem. Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. Però no el volgueren acollir, perquè Ell s'encaminava a Jerusalem. En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li: «Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?». Però Jesús es va girar i els renyà. I se n'anaren en un altre poble.
Mentre feien camí, un li digué: «Et seguiré arreu on vagis». Jesús li respongué: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap». A un altre li digué: «Segueix-me». Ell respongué: «Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare». Jesús li contestà: «Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu». Un altre li digué: «Et seguiré, Senyor, però primer deixa'm anar a dir adéu als de casa meva». Jesús li va respondre: «Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és bo per al Regne de Déu».
- - -
Comentari: Pbr. José MARTÍNEZ Colín
“Segueix-me”.
Avui, l'Evangeli ens convida a reflexionar sobre el nostre seguici del Crist. Cal saber seguir-lo tal com Ell mateix ho espera. Jaume i Joan encara no havien après el missatge d'amor i de perdó: «Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?» (Lc 9,54). Els altres convocats encara no es desprenien realment de llurs llaços familiars. Per a seguir Jesucrist i complir amb la nostra missió, cal fer-ho lliures de tot lligam: «Ningú que mira enrere (...) no és bo per al Regne de Déu» (Lc 9,62).
Amb motiu d'una Jornada Missionera Mundial, Joan Pau II va fer una crida als catòlics a esdevenir missioners de l'Evangeli de Crist mitjançant el diàleg i el perdó. El lema d'aquella jornada fou: «La missió és anunci de perdó». El Papa digué que solament l'amor de Déu és capaç d'agermanar els homes de tota raça i cultura, i podrà fer desaparèixer les doloroses divisions, els contrastos ideològics, les desigualtats econòmiques i els violents atropellaments que oprimeixen encara la Humanitat. A través de l'evangelització, els creients ajuden els homes a reconèixer-se com a germans.
Si ens sentim vertaders germans, podrem començar a comprendre'ns i dialogar amb respecte. El Papa ha emfatitzat que l'entossudiment per un diàleg atent i respectuós és una condició per a un autèntic testimoni de l'amor salvífic de Déu, perquè qui perdona obre el seu cor als altres i es fa capaç d'estimar. El Senyor ens ho deixà dit en la Santa Cena: «Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat (...). Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres» (Jn 13,34-35).
Evangelitzar és tasca de tots, malgrat que de manera distinta. Per alguns consistirà en anar a molts països on encara no coneixen Jesús. A d'altres, en canvi, els pertoca evangelitzar al seu voltant. Preguntem-nos, per exemple, si els qui ens envolten saben i viuen les veritats fonamentals de la nostra fe. Tots podem i devem recolzar, amb la nostra pregària, sacrifici i acció, la labor missionera, a més del testimoni del nostre perdó i comprensió envers els altres.
|
|