|
MAIA de MONTCAL DOSQUERS
Adreça: MAIÀ DE MONTCAL-DOSQUERS
Comarca: La Garrotxa
|
|
Vista general del poble
|
|
|
Qui sóc? Sóc el Poble de Maià de Montcal, el qual d'ençà del 1969, formo municipi amb Dosquers, a la comarca de la Garrotxa, encara que limito també amb el Pla de l'Estany i amb l'Alt Empordà. La meva superfície és relativament petita, ja que tinc 12.53 quilòmetres quarats de terme, i m'estenc des de la riba dreta del Fluvià fins els contraforts de la Mare de Déu del Mont, concretament al Montcal,on faig partió amb el veí municipi de Beuda. Em reguen les rieres de Maià i de Segueró, malgrat que la majoria de vegades hi baixa molt poca aigua.
El poble és petit, enclavat en una plana entre la serra de Santa Magdalena, el Puig de Ca n'Alzina,el Puig de Benet, i el Montcal, però, amb tot, tinc pas franc a l'Alta garrotxa per un costat i a la plana empordanesa per l'altre.Sóc , com si diguessim fill d'ambdós relleus, i m'assemblo una mica a cadascú.
Tinc 325 habitants, però per anys havia arribat a tenir-ne gairebé set-cents; és clar però que d'això ja fa uns cent cinquanta anys.A principis de segle en tenia una mica més de cinc-cents, però poc a poc el nombre d'habitants ha anat minvant, encara que sembla que ara m'he estabilitzat força i fins i tot començo a guanyar-ne una mica, degut, sens dubte a la gent que ha vingut de fora, que hi solen tenir una segona residència, però que se m'empadronen.M'agradaria que de fet hi visqués més gent, però per ara m'he de conformar amb el que hi ha!
|
|
|
|
|
Sóc aficionat a: Malgrat que sigui un poble petit, també tinc les meves aficions, a les quals m'hi dedico plenament sempre que la feina m'ho permet. Tinc la festa Major, en honor de Sant Vicenç, patró del poble, i que celebro el tercer cap de setmana del mes de gener. Per aquestes diades em solen portar teatre, ball, el preceptiu partit de futbol, una baixada de carretons des de la plaça de l'església fins la plaça Bordanova, i alguna coseta més. A mi m'agradaria que la festa fos encara més lluïda, però ja se sap, cadascú té el que té i no cal capficar-s'hi més. Amb tot, ja m'està bé!
El tercer cap de setmana del mes de maig és la festa del Roser, però avui ja no sabria dir si aquesta és la festa grossa o la festa petita. D'aquesta festa en vull destacar el encants, que són una mena de subhasta popular on hom pot trobar-hi des de botifarres, ous, aviram, licors... i tot allò que la gent del poble ha donat desinteressadament per tal de col.laborar-hi.
Des de fa set anys disposo també d'una altra festa prou lluïda i que es fa el tercer dissabte de juliol: és la festa del veïnat de la Cellera, que és el veïnat que toca l'església. El més destacatés que s'hi fa un sopar popular on s'hi menja espatlla de xai al forn, a més d'entrants, postres, cava...i música.L'estiu és un bon temps per a les festes, i així disposo també d'un seguit de celebracions a la piscina municipal; quan no hi ha ball hi ha havaneres, i d'aquesta manera tinc contents una mica a tothom. Quan fa calor, les festes de la piscina són molt agradables, i les nits d'estiu esdevenen una excusa més per visitar-nos.
Passat l'estiu arriba la festa dels avis, que sol ser la primera setmana d'octubre. Es sol fer una arrossada al Casal del Poble - perquè a fora ja hi fa fred - i després una obra de teatre. M'agrada pensar en la gent gran i que puguin disposar de la seva pròpia festa.
És clar que dins del meu terme municipal hi trobareu d'altres aplecs, com ara el de Santa Magdalena, que es sol fer el primre diumenge de juny, així com l'aplec de Sant Prim i Sant Felicià que es celebra també quan arriba la primavera.
|
|
M'agradaria dir-vos... Us voldria comentar que m'agradaria molt que em visitéssiu i gaudíssiu de tot allò que us puc oferir. Si voleu veure monuments podeu visitar l'església de Sant Vicenç, documentada d'ençà l'any 978, de quan el comte -bisbe Miró donà al monestir de Sant Pere de Besalú un alou situat en un indret anomenat " Villa maliano "; podeu visitar també l'església de Santa Magdalena, al puig del mateix nom, i que és una autèntica joia de l'arquitectura del segle XII. A més, cal dir que a Santa Magdalena s'hi troba - encara enterrat - un poblat ibèric, la qual cosa demostra l'antiguitat dels poblaments en aquests indrets. A ponent del terme hi trobem l'esglesiola dedicada a Sant Prim i Sant Felicià, recentment restaurada i de la qual en destaca la particularitat de què disposa d'un pou al bell mig de l'església. Si encara voleu una mica més de romànic sense sortir del terme podeu visitar Sant Martí de Dosquers, una altra peça del puzzle arquitectònic del municipi.
|
|
|